BE WATER, MY FRIEND (2)

“córrer sense tenir pressa”


Data/ Dilluns 2 de juny
Horari/ a les 20:30h
Entrada Lliure

Be Water no és un concepte, és una forma. No funciona a partir de les idees, sinó a partir de l'acció. Les accions, de vegades, esdevenen conceptes, però essencialment són estratègies de moviment. Últimament hi ha una acció concretament que repetim moltes vegades: córrer, córrer sense tenir pressa. És una manera de fer les coses, i una tècnica depurada, i requereix de molta motivació i creativitat.

L'aigua, en el seu estat líquid, té la capacitat de filtrar-se per totes les escletxes, foradets i porus, a la vegada que en el seu pas erosiona i esculpeix els materials per on llisca. En diuen el Dissolvent Universal. Com deia l'amic Bruce Lee, 'L'aigua pot fluir o pot colpejar. Si poses aigua en una tassa, esdevé tassa, si poses aigua en una ampolla, esdevé ampolla'.

Els projectes que es despleguen en aquest cicle imiten les propietats de l'element líquid, aprofiten escletxes i forats per filtrar-se a través d'un sistema social, cultural i econòmic complex. Plantegen diferents estratègies productives que superen el discurs de la precarietat, treballen amb els mitjans que tenen a l'abast, i imaginen alternatives que evoquen lo possible. Parant atenció a les circumstàncies i a cada context, proposen formes de resistència que permeten esquivar les estructures de poder.

Les propostes reunides a Be Water, sovint passen per la utilització de restes i residus, l'explotació del cos, la computació del temps, i actuar a partir d'unes circumstàncies concretes. A la vegada, els espais on tindran lloc les diferents intervencions del projecte, dibuixen un mapa de la producció artística que escapa del format expositiu i es trasllada a altres espais d'activitat.


Masha Perskaya. BenvolgutsTinèids, ...

http://mashaperskaya.com

La Masha recull coses que troba, coses orgàniques, i les guarda endreçades segons les seves característiques, o les característiques que ella els hi dóna. Recollir coses és una cosa que ella fa, i ja està. Recollir, recol•lectar és un gest que comença amb l'observació, i que s'explica per l'obsessió.

Els materials orgànics vénen, fan la seva funció i després tornen d'allà on venien. Els objectes complexes o fabricats, sovint fan igualment un camí d'anada i tornada entre l'us i la inutilitat. Pel camí els poden passar moltes coses. El treball de la Masha parla dels rastres, de la memòria que guarden aquests materials. Parla d'allò immaterial que conté el material. Els objectes són el lloc on es depositen significats i històries. Guardar els objectes, vol dir guardar les memòries d'aquests objectes, o sigui de com han arribat fins on són.

De vegades passa que vénen unes bestioles que li volen prendre les coses que guarda, sense consultar-li. Això no està bé, per això intenta establir un diàleg amb aquests animals per a veure si es poden entendre, i per això els hi proposa un intercanvi.

Masha Perskaya és artista resident a Experimentem amb l'Art. Ha estudiat a Rússia i ha exposat a Barcelona. El seu taller serveix a la vegada de magatzem i d'arxiu. Allà guarda tots els materials amb els que després treballa, i és espectacular.


Consol Llupià, Waterfall

http://consolllupia.tumblr.com

La Consol té un únic i escuet statement en el que pregona: “la obra sóc JO mateixa”. Ella mateixa corre, balla, puja als arbres i ens explica històries de la seva abuelita, i també les seves motivacions, obsessions, desitjos, viatges. Tot junt té un únic sentit, tot conflueix en ella mateixa.

Carregar tot el dia amb l'obra d'un mateix, però, té un doble sentit, d'una banda el fet de que sigui inextrincable de la pròpia persona és una ferma declaració d'intencions i un posicionament vital, en certa manera una pressió i un alliberament del fet productiu, d'altra banda és una provocació juganera i molt oberta que inclou a tots els que ens situem com a “espectadors”.

Ara la Consol està entretinguda mirant les estrelles, i preguntant-se com seran a l'altra banda del planeta. No és en va, és una gran qüestió. No t'ho havies preguntat mai? T'havies preguntat com són les plujes d'estels a l'hemisferi sud?

Ella i la seva obra vindran a EART en ocasió del Be Water, My Friend (2), potser venen corrents. I ens faran algunes preguntes.

La Consol viu entre Barcelona i Alcóntar. Per algun motiu la seva abuelita és molt important a la seva vida, i a la seva obra. Ha participat en exposicions a Barcelona, a Cuba, a Bulgaria i a altres llocs.



Amb la col•laboració de: