Artistes

Residència d'artistes

CARMINA PEREZ SORIANO.

Los Rostros del Silencio

Aquesta obra va sorgir de la meva necessitat d’entendre per què sóc com sóc, la meva identitat. Vaig adonar-me que no tenia una única i individual identitat, sinó que aquesta està conformada per moltes persones que van existir abans que jo i que el meu present és com jo les interpreto. Per esbrinar quins eren aquests personatges avantpassats, vaig realitzar una investigació familiar abrupta i meticulosa per saber sobre aquelles persones. I em vaig topar amb un mur de silenci que no em deixava avançar quan arribava a la generació dels avis i dels seus pares. Aquest silenci coincidia amb la Guerra Civil Espanyola i amb la vergonya d’un govern que prohibeix elaborar la vivència catastròfica d’una guerra. Vaig descobrir que, fins a mi, havien arribat les conseqüències emocionals de l’impacte de la guerra. Com podia ser, després de tant de temps? Em vaig assabentar que els traumes, si no s’elaboren amb la paraula, si no se’ls deixa espai per a expressar-se, es transmeten d’una generació a una altra com una herència silenciosa, submergint l’origen de la tristesa i el dolor en l’oblit.

L’obra fa el viatge per aquests personatges de la família, ficant-se al fang de les coses no dites i descobrint que, a més de l’herència de la por i el silenci, existeix una altra que hi conviu de forma discreta però rotunda i contundent: l’amor secret per la llibertat.

Aquesta és una peça de teatre-performance on, en la posada en escena, la tercera paret desapareix i la gent queda inclosa en l’escena. Està pensada per presentar-la, tant en espais teatrals com en espais no convencionals i amb un pressupost reduït. Aquest format afavoreix l’autonomia de l’obra i garanteix la seva consecució, ja que no depèn únicament de les institucions i de la contractació de les sales per existir. Utilitzo elements de segona mà en l’escenografia i els llums són un conjunt de làmpades incloses en escena.

L’obra s’emmarca dins l’anomenat teatre pobre o teatre nu de Grotowsky. Altres referents en els que em baso són els treballs de Mijail Chejov, Paula Garbourg Method, Gabrielle Roth i el simbolisme del psicoanàlisi.

El treball de direcció amb en Peter Gadish ha estat clau per empènyer amb coratge l’obra cap a el teatre polític.

https://losrostrosdelsilencio.wordpress.com/