Com generar pràctiques d’activisme social i cultural des de les cures?

La necessitat de situar les cures en un primer pla

Enguany volem dedicar el Kalidoscopi 2021 a construir un espai on pensar plegades entorn a com generar pràctiques d’activisme social i cultural des de les cures, seguint el fil de moltes converses, en jornades i taules de treball, però sobretot, escoltant les necessitats col·lectives que ens travessen constantment, i des de fa molt de temps, en el feinejar entre els camps d’acció artístic, educatiu i de la mediació cultural.

Aquesta línia de reflexió, es planteja a partir de defensar una política que situï la vida i les cures en primer pla. Atendre a una cura universal que ens permeti aconseguir una política de cura, unes vides plenes i un món més sostenible.

Col·locar les cures en una posició central significa reconèixer que som interdependents. Això planteja les relacions de cura amb la premissa que el jo es constitueix a partir de la relació amb les altres i ens suggereix acceptar que necessitem tant donar com rebre cures, constituint així la nostra humanitat comuna[1].

Per contra, el neoliberalisme imperant posa la pràctica de fer créixer l’economia per davant (o en contra) de les cures, que podrien impulsar el benestar i el desenvolupament de la ciutadania.

En aquesta tensió constant, la pandèmia ha tret a la llum la violència perpetrada pels mercats neoliberals que ens han deixat menys capacitats per proporcionar cures i també menys susceptibles de rebre’n.

[1] The Care Collective. El manifest de les cures. La política de la interdependència. Edita: Tigre de paper, Manresa, 2021.

© Paula Vicente. (2019) Permanent construcció.