Ariadna Garriga Ballarín
L’anàlisi del límit entès com a element constructor és el que es configura com a centre i factor d’unió́ en la meva pràctica artística. Això és el sentit de l’espai en el mur, en l’obstacle, en el seu propi límit. És a través d’aquest principi i sobre la base d’una recerca diacrònica i interdisciplinària, que estableixo una relació entre les significacions de l’habitar (habitar que és construcció, evolució i el sentit de residir els humans sobre la Terra) i mitjançant les diferents connotacions del terme jardí (jardí com a utopia, paradís i heterotopia).