Durant aquest curs 2024/2025, Experimentem amb l’ART (EART) continuem com comissàries i mediadores a EN RESiDÈNCiA. Artistes als instituts de Barcelona, un programa desenvolupat per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) i ideat en cooperació amb l’Associació A Bao A Qu.
Per aquesta 16a edició del programa, hem convidat als artistes Marc Badia i Pere Llobera per activar processos de creació amb l’alumnat i el professorat de secundària dels instituts Doctor Puigvert i Jaume Balmes. Aquestes són dues de les 24 residències que s’estan desplegant en l’edició actual, la més metropolitana del programa que incorpora centres educatius d’ambdues ribes del riu Besòs.
EART entén la mediació cultural com un acompanyament situat, còmplice, viu, compartint experiències des del fer, prenent partit i traçant experiències conjuntes. Aquesta manera de relacionar-nos ens facilita assajar maneres d’aprendre col·lectivament, en companyia i des de posicions diverses, activant així la transferència de sabers i capacitats de cadascuna de les persones implicades. La mediació d’aquestes tres residències ens possibilita continuar explorant entorn d’uns eixos de recerca i pràctica propers, que vertebren el treball de l’entitat, com l’art i l’educació i les seves zones de contacte, l’educació formal i la no formal, identitat, comunitat, cures, gènere, territori, espai públic, emergència climàtica, entre d’altres, des d’una mirada crítica, en una pràctica col·lectiva entre artistes, alumnes i docents d’ESO i mediadores.
Per aquesta 16a edició del programa, hem convidat als artistes Marc Badia i Pere Llobera per activar processos de creació amb l’alumnat i el professorat de secundària dels instituts Doctor Puigvert i Jaume Balmes.
Projecte d’en Marc Badia a l’institut Doctor Puigvert:
«Com a regal per al ritual d’iniciació dels seus 15 anys, Camille 2 va decidir demanar implants de barbeta fets amb antenes de papallona; una espècie de barba tentacular que permetria estendre les seves capacitats perceptives humanes i incloure la sensibilitat degustativa viscuda dels mons dels insectes, (…)»
Les històries de Camille: els nens del compost, Donna Haraway.
El projecte vol prendre com a punt de partida la vida quotidiana de l’alumnat per traslladar-la a una ficció especulativa materialitzada mitjançant les arts visuals i plàstiques en un procés de treball cooperatiu. Formulant a l’alumnat la pregunta Què et preocupa? buscaré la generació d’alternatives, fent ús de la ficció especulativa.
La vida quotidiana de l’alumnat i la seva diversitat és el primer centre d’interès. Com és el seu dia a dia? Quines són les seves rutines? Què senten? Què els preocupa? Què veuen des de la finestra de casa? Què veuen en el seu mòbil? Quina música escolten? Com veuen el món? Tot això descriu com viuen i qui són, la seva identitat, però també aporta una narrativa de la vida diferent de la institucional, a la dels mitjans i a la de les xarxes socials. Aquesta narrativa és rellevant per a la seva subjectivitat, només des d’ella pot articular-se allò comú. Aquesta subjectivitat en relació amb altres subjectivitats de la resta de l’alumnat, dels docents i de l’entorn és allò susceptible de produir un procés d’aprenentatge per a tots, un procés dialèctic des del qual construir noves realitats. La ficció especulativa és una eina que ens serveix per imaginar realitats alternatives.
A través d’ella, podem fer l’exercici de dissuasió de la ficció d’una sola narrativa del passat, del present i del futur. Ens pot servir per imaginar així possibles mons alternatius en els quals les problemàtiques del present s’hagin convertit en runes sobre les quals construir noves realitats.
Projecte d’en Pere Llobera a l’Institut Jaume Balmes:
Compartim mediació amb el Museu Nacional de Catalunya (MNAC), aquesta compta amb la participació de docents i joves de 1r d’ESO.
Parteix del títol «UN MÓN METAFÍSICAMENT ABANDONAT», que sorgeix del darrer llibre escrit pel Nobel Hongarès Imre Kerstêz just abans de morir, i que portava per títol “L’última posada” trobem una sentència que gairebé podria ser interpretada com un toc d’atenció a tota la humanitat i que més o menys (cito de memòria) deia així:
«El món es troba metafísicament abandonat i aquesta és una situació perillosa per a l’ésser humà.»
Tota fe avui dia experimenta convulsions estranyes; bé sigui per desmesura o per deflació. És evident que els/les joves alumnes de l’institut Jaume Balmes amb els quals interactuarem en el programa EN RESiDÈNCiA estan detectant aquesta «por difusa» que ens envolta, i per això analitzarem si el món té mala salut metafísica. Disposem de tot un curs escolar per a entendre que vol dir «metafísica», també per a pensar possibles substituts si efectivament aquesta es troba en retirada.
El nostre còmplice necessari per a EN RESiDÈNCiA és el MNAC i és aquí on farem les primeres prospeccions. ¿De quines prospeccions parlo?
Primer voldria que analitzéssim tots plegats quin paper ha jugat la religió en la història de la humanitat i fer-ho sense biaixos ni proselitismes de religions determinades. Observar les peces del Museu serà el primer pas. Vull que les noies i nois aprenguin a mirar. I no tan sols les peces preseleccionades pel MNAC, i que estan a les sales, sinó aquelles que es troben oblidades en els seus magatzems.
També parlarem molt a l’aula amb la col·laboració de la tutora del grup; projectarem diapositives; enllaços suggerits pels mateixos alumnes i haurem de trobar junts explicacions al plantejament inicial o refutacions arribat el cas. ¿Potser el món no es troba tan perdut com Kertêz pensava?
Formalització:
No hi ha res que surti tan fàcilment de dins de les persones com allò que es té necessitat de dir. I ells i elles sospito que tenen MOLT a dir. Treballem primer la necessitat de dir. Després ja picarem la porta del MNAC perquè ens deixi un espai.
El format que he pensat dur a terme en les sessions al centre educatiu és el de xerrades amb imatges, intercalades amb visites al MNAC. I la dinàmica, la d’un taller Socràtic a base de preguntes i respostes, que òbviament comptarà amb la meva ajuda i la de la tutora del grup perquè tot plegat pugui arribar a algun port.
