Aquest fanzine articulador vincula agents, continguts, experiències, reflexions, etc., d’una edició del curs ben especial per sí mateixa, ja que després d’un temps entrepantalles, ens ha permès retrobar-nos presencialment, de cos a cossos, ocupant l’espai d’EART i posant en joc tots els sentits.

Una 21a edició que també ens ha possibilitat tornar a col·laborar amb Massa Salvatge i altres persones i professionals. Entre València i Barcelona, les companyes Lluc Mayol, Teresa Mata i Alba Oller, han estirat el fil de missatges i rastres de totes les sessions, per recopilar i desplegar elements que ajudessin a teixir un relat col·lectiu, en una pràctica artística situada, responent a una necessitat de reflexionar i avaluar conjuntament l’experiència de la formació.

Es tracta d’una publicació feta col·lectivament, construïda i conversada en temps real, des de la immediatesa del treball en equip, la visió global del recorregut fet al llarg de les cinc setmanes i sessions del curs.

El treball es va realitzar entre cafès i converses, pensant entorn a tres eixos/conceptes que ens va permetre valorar l’experiència (individual i col·lectiva) i situar possibles revisions i continuïtats. Els eixos eren: aprenentatges, expectatives i relats, i van ser explorats en tres grups de persones, que van formalitzar les seves reflexions a partir de composar pàgines del fanzine. Posteriorment, un cop fetes es van editar manualment, en el mateix acte de posar en comú l’experiència. El fanzine, lluny de voler ser tancat o perfecte, es mostra com a avaluació i  com a document reversible d’un procés de treball i aprenentatge col·lectiu. Exposat a la seva reproductibilitat tècnica i a una reinterpretació diversa.

Curiosament, la durada de la proposta va ser el temps de deixar en repòs les masses de pa que havíem moldejat amb les nostres mans a l’inici de la sessió.

La durada del curs es pot mesurar, aproximament, amb el temps que la massa mare es crea.  Mesures, tasques, temps, cures, que també ronden i constitueixen motius i reptes de la nostres pràctiques entre l’art i l’educació.

Amb tot, no sempre el pa es forneja de la mateixa manera. D’aquelles experiències més desorientades, poden crear-se bons sabors i males estètiques, o viceversa. Encerts i errors que ensenyen per igual i que ens ajuden a repensar-nos des de la pràctica.