En el context actual de la COVID-19, la 20a edició del curs s’ha fet a distància, íntegrament entre pantalles. Ens ha faltat les mirades, els contactes, les respiracions, sentir-nos més a prop, per generar espais de coneixença i confiança més tangibles. Ai! Com hem trobat a faltar les converses dels esmorzars compartits, el pati d’Experimentem amb l’ART i totes aquelles vivències que es multipliquen quan ens desplacem a altres espais i creixen al marge del programa de curs.

Tot i així, ha valgut la pena les renúncies i els esforços col·lectius. Entre totes, les persones convidades a compartir experiències, les persones inscrites i les persones que impulsem i acompanyem el curs, hem fet possible que aquesta edició es tirés endavant, amb altres particularitats i oportunitats, sempre aprenent del que esdevé i de la força de posar i pensar en comú.

En aquest sentit, les cinc sessions han possibilitat aprenentatges, reflexions, noves expectatives i necessitats d’aprenentatge. Això és el que té posar-se en contacte amb els altres.
També hem procurat reservar l’espai dins del curs per avaluar conjuntament l’experiència viscuda.
En concret, a la darrera sessió, vam posar en comú els aprenentatges, els processos de reflexió, les preguntes que han quedat obertes, situant-ne de noves i, sobretot, vam intentar detectar elements de millora i projecció futura.

Aquesta sessió va ser conduïda per les companyes de La Figuera_Massa Salvatge, de la mà de Lluc Mayol, i el treball previ amb la Teresa Mata i l’Alba Oller, qui ens van plantejar de fer un fanzine, de manera improvisada i col·lectiva, dissenyat i maquetat online, en temps real.

Amb l’excusa de la realització del fanzine es van establir processos de reflexió a partir de quatre eixos/conceptes que ens van permetre valorar l’experiència (individual i col·lectiva) i detectar possibles continuïtats.
Els eixos eren: expectatives, aprenentatges, virtualitats i relats, i van ser explorats en quatre grups de persones, que van formalitzar les seves reflexions a partir de composar pàgines del fanzine. Posteriorment, un cop posades i dialogades en comú, també pensant com volíem signar aquest treball (autories i crèdits), va concretar-se el fanzine, que tot i no ser complert o perfecte, ens presenta un possible relat del curs, sempre obert i revisable, i alhora representa una pràctiva avaluativa d’una experiència de formació, o millor dit, d’aprenentatge i coneixement col·lectiu.

Per últim, i amb ganes de que gaudiu i penseu la publicació, compartir que aquesta s’articula a partir dels quatre eixos esmentats, que ens han permet amassar l’experiència. Quatre conceptes amb els que s’han travessat les diferents sessions per, en primer lloc, fer memòria, refer els passos donats i, tot seguit, revisitar-les de manera (auto)crítica per detectar punts de consens i dissens sobre allò que hem viscut i imaginem individual i/o conjuntament.