1_Contribuir a legitimar la mediació com a pràctica de l’educació i l’art contemporani aportant acompanyament a artistes, cossos docents i institucions:

Paraules clau: artistes, creadors/es, educadors/es, mediació, formes de participació

EART investiga formats i processos amb voluntat transformadora on les accions són enteses com un espai de recerca. L’execució de l’activitat o acció s’entén com un camp de proves metodològiques, processos educatius i artístics, materials, temàtiques, entre altres, a partir de l’assaig error. Com EART volem plantejar altres maneres d’habitar el món i formes d’estar diferents, i que l’observació i l’activació de l’entorn o l’espai actuïn com a motor i estímul per donar a les experiències d’aprenentatge.  En aquest sentit, posar al centre el cos, el fer, l’acció i l’escolta, és un dels punts de partida de les propostes que es plantegen des d’EART, amb una voluntat de fer més accessibles les activitats que investiguem, intentant trencar centralitats i posant en joc les capacitats de cadascú.

2_Contextualitzar i interpretar social i històricament tendències i perspectives que relacionen les arts visuals amb l’educació en diferents territoris.

Paraules clau: creatiu, artístic, educatiu

A EART entenem experiència de l’art i  l’educació com un procés d’aprenentatge, emprant la mediació com a eina vehicular. És dins l’experiència on trobem un espai possibilitador de processos que no són exclusivament creatius, artístics o educatius sinó que esdevenen procediments híbrids amb les tensions i complexitats que això comporta, més enllà de situar l’educació com a art o les arts com a educació. Des d’aquesta perspectiva, l’exploració, l’assaig, l’error, la intuïció i la hipòtesi, els relats, la ficció, són alguns dels elements catalitzadors que activen els processos d’aprenentatge que intentem construir i que són objecte d’anàlisi constant en la nostra pràctica.

3_Potenciar a diversos públics la cultura visual i les pràctiques artístico-educatives formals i no formals com a potenciadors del pensament comunitari.

Paraules clau: individu, col·lectiu, coneixement col·lectiu

En relació amb les formes de participació, tenim interès posar en crisi els rols en les accions que plategem, preguntant-nos quin son els papers dels agents per tal de desdibuixar la figura de l’especialista individual, potenciant així l’aprenentatge comunitari.

Seguint aquesta línia de treball, a EART intentem descentralitzar els sabers o, cosa que és el mateix, pensar i actuar com a col·lectiu articulant altres modes possibles de circulació de sabers, posant èmfasi a les transversalitats. En aquest sentit, és d’especial interès fer recerca en relació amb els espais i formats de reflexió i decisió col·lectiva, definint punts de partida grupal, articulant el jo i el nosaltres i acollir la discrepància i el dissens com a motor d’aprenentatge. De fet, trobem en els desacords, un motor possibilitador per aprendre, veient-los com a un potencial més que com una barrera.

4_Donar suport als treballadors culturals (artistes, educadors, mediadors, gestors) que practiquen en els àmbits de l’art i pensament contemporani i educatiu.

Paraules clau: educació formal, educació informal, educació no formal, art a les escoles, centres educatius reglats.

Com ha de ser la relació entre museus i escoles?, i entre les institucions? Apropar l’art a l’escola o el centre educatiu al centre d’art? És una qüestió de desplaçament o de generar altres vincles? Emprar la mediació com a eina, l’art com un procés d’aprenentatge o l’educació com a procés creatiu? Qui pot ser agent educatiu i qui pot ser agent cultural? Tanmateix, com analitzar els processos d’obertura institucionals? Com garantir institucions artístiques més poroses i flexibles? Dins la institució museu (art) cal amb urgència posicionar la mediació com una eina educativa, com un eix vertebrador del projecte museístic, corresponsabilitzant tots els departaments amb el projecte educatiu i treballar-lo conjuntament. No és una tasca fàcil, ja que les estructures de moltes institucions són complexes i rígides, talment desequilibrades pressupostàriament. A EART habitem un lloc entre dins i fora, en una zona intermèdia des d’on crear, repensant l’aprenentatge com una experiència, un esdeveniment, un procés i un canvi constant.

5_Acompanyar a cossos docents i equips educatius en l’elaboració de programes educatius i culturals híbrids més enllà d’entendre l’educació com a art o les arts com a educació.

Paraules clau: història dels contextos, canvis de paradigma

L’accés lliure a la cultura i l’educació ja no pot mesurar-se només en termes quantitatius i sota directrius de processos de participació formal que fins ara han pretès garantir una participació real i no simulada. A EART ens preguntem i debatem sobre certes situacions i problemàtiques que ens han acompanyat als darrers 30 anys, ajudant-nos a repensar pràctiques actuals (pròpies o impròpies) en contextos canviants. En un context en què la cultura viu vinculada a la indústria, i força allunyada de l’educació, queda molt per fer i construir si entenem el coneixement com a bé comú i volem acompanyar en l’emancipació d’una ciutadania crítica.

6_Posar en valor la investigació artística com a potenciadora de coneixement relacionant mediació, educació i art contemporani.

Paraules clau: recerca, arxius, casos d’estudi

A EART considerem que la recerca i/o investigació, és una eina que es duu a terme en diversos formats. Així doncs, la recerca i/o investigació dins la mediació com a pràctica, l’art contemporani i l’educació, esdevenen camps d’estudi que possibiliten pensar i experimentar formes d’aprenentatge individual o col·lectiu, sense pressió per un resultat concret en termes de producció. Situats enmig d’un nou paradigma de polítiques artístico-educatives, posant al centre la mediació com a motor, cal continuar apostant per la recerca i repensant quines accions responen i donen força a una cultura i educació lliures de mercantilització i privatització, i quines iniciatives (des de l’àmbit associatiu, empresarial o públic) configuraran models de gestió i pràctica a llarg termini, col·laboratius, cooperatius, inclusius i sostenibles.

7_Generar un marc de reconeixement de treball fet per comunitats, col·lectius i persones que han conformat EART durant aquests més de 30 anys mitjançant l’arxiu històric.

Amb una trajectòria de 30 anys, EART ha acumulat documentació, imatges, vídeos i material que han conformat un arxiu que s’inicia el 1993. Aquest arxiu, actualment en procés de revisió, catalogació i digitalització, considerem que és una eina imprescindible per entendre els canvis en la pràctica de la mediació, l’educació i l’art contemporani a espais institucionals i col·lectius que habiten i practiquen des del marge.

El projecte neix l’any 1993 a Barcelona per iniciativa de l’artista Montse Vives creant l’associació Experimentem amb l’ART on s’impliquen persones d’àmbits diversos com l’artístic, l’educatiu, la gestió, la mediació i articulació cultural. Posteriorment, l’any 2003, l’associació s’emplaça en un espai propi amb seu al barri de Gràcia: l’Espai EART, que permet l’emplaçament de la Residència EART, i l’articulació del programa Entre-veure adreçat a artistes i centres educatius, així com una programació d’activitats continuada. Amb el nou gir del Centre, EART vol recuperar i posar a disposició pública un arxiu de projectes educatius, de mediació i art contemporani format per una sèrie de materials, documents, llibres, imatges, diapositives, àudios i vídeos que representen, aquest arxiu representa una radiografia de l’Estat espanyol i concretament Catalunya, de projectes i propostes que presenten un dibuix sobre l’estat de la qüestió de l’art contemporani, el gir educatiu i la pràctica de la mediació.